Les Universitats naixen vinculades a les ciutats que, en tantíssimes ocasions, els donen nom. Les relacions amb la ciutat són clares, però el contacte amb els seus territoris d’influència s’ha anat construïnt de forma diversa. No obstant això, el compromís amb els espais rurals està als en l’esperit dels estatuts d’aquestes institucions.

El contacte estret d’institucions com IVIFA (Institut Valencià d’Investigació i Formació Agroambiental), preocupades per un desenvolupament equilibrat del territori valencià, amb la UJI i la UPV, ens va fer interrogar-nos sobre la relació entre universitat i rural. La Fundació IVIFA ve mantenint una relació històrica amb les universitats públiques valencianes. Fruit d’aquesta interacció, s’ha generat coneixement valuós per als espais rurals i per al sector agrari. Una línia que es concreta a través de la promoció de nombroses investigacions, bé monogràfiques, bé sectorials o bé territorials, i amb especial atenció a l’àmbit territorial valencià.

A la investigació que ens ocupa es volia sistematitzar mínimament el buit sobre els discursos dels/les agents implicades en el treball i vida quotidiana als espais rurals respecte de la Universitat. Així, calia escoltar les persones que ens podien bastir d’informació rellevant sobre el paper de la universitat des de la perspectiva rural. Una forma d’escolta alineada amb les apertures internacionals en polítiques territorials, tal com són el rural proofing i el rural lens, on la mirada des del territori juga un rol clau en el desenvolupament de línies estratègiques de recerca i d’acció.

La producció d’informació, en aquesta línia, ha volgut també ser fidel al tarannà de la UJI en l’acostament i escolta del territori. D’aquesta manera, es va dissenyar un taller amb 5 grups triangulars responent a diferents àmbits clau en la sostenibilitat dels espais rurals.
Al taller van acudir les 15 persones convocades, atenent als seus perfils professionals, des de diversos municipis de la província de Castelló. Simultàniament es van celebrar els 5 grups, cadascun amb una persona moderadora amb experiència en recerca qualitativa. Les setmanes següents es va transcriure i analitzar els materials derivats de les gravacions íntegres de cada grup. El resultat fou una síntesi per a cada grup amb què es va fer una devolució i se’ls va convidar a aportar matisos o nova informació que cregueren rellevant.
El retorn al grup i a les institucions es va fer en l’acte del dia 21 de maig amb l’esperit d’aportar un treball que puga ser d’interés per a la construcció d’un sistema de recerca eficient i democràtic per als territoris rurals.

Síntesi transversal dels grups de treball *IVIFA-UJI-UPV
5 grups triangulars. 27 de febrer de 2020
SP: Grup serveis públics
F: Grup sector forestal
A: Grup sector agrari
G: Grup governança
J: Grup joves emprenedors

1. La investigació ha de contribuir a un millor enteniment de les necessitats específiques del medi rural per a l’aplicació de polítiques i la prestació de serveis públics. La utilització de criteris homogenis de caràcter quantitatiu (ràtios, nivells mínims…) penalitza al medi rural.
2. Existeix un cert sentiment de llunyania entre els participants dels tallers i el que fan els investigadors. Això es deu al fet que entenen que els acadèmics investiguen ‘des de fora’ del medi rural i treballen en aquells temes que els interessen o creuen que poden ser més ‘rendibles’ acadèmicament sense que això coincidisca necessàriament amb les necessitats del medi rural. Alguns participants es refereixen a l’elaboració de nombrosos diagnòstics participatius que no han portat més tard a accions concretes, la qual cosa desemboca en una certa ‘cultura de la frustració’. Així mateix, les estructures acadèmiques són una mica inaccessibles per a plantejar-los des de fora demandes específiques d’investigació, a vegades perquè es desconeix des de fora quin tipus d’investigació realitzen per exemple les universitats.
3. Això es tradueix en demandes concretes sobre l’òptica des de la qual abordar la investigació per al medi rural, basada en la transdisciplinarietat i un contacte molt més permanent i estable entre investigadors i actors rurals -allunyat de la lògica de projectes puntuals en el temps-, i molt més sustentat en enfocaments participatius. Això permet crear un vincle de confiança i apuntala la legitimitat dels investigadors. Es buscaria així respondre a la frustració que genera un enfocament ‘extractivista’ de la investigació, que no arriba a retornar els seus resultats als actors que han contribuït a la seua generació. Alguns participants apunten al fet que aquesta relació de confiança amb els investigadors s’estableix a nivell personal amb aquells que mostren aquest nivell d’implicació, o bé amb aquelles entitats que estan mostrant al llarg del temps un major interés pel medi rural. En tot cas, en general entenen que les universitats viuen més d’esquena a aquestos territoris a pesar que se’ls reconeix una neutralitat i legitimitat de la qual mancarien altres entitats (p.e. consultores privades).
4. Un altre aspecte interessant és el plantejament que la investigació pot aportar enfocaments que no estan en el dia a dia de l’activitat de les entitats públiques i privades. En primer lloc, ha d’aportar un enfocament transversal del qual manca la intervenció de les administracions. Aquesta intervenció parteix d’enfocaments més *sectorialitzats/compartimentats (educació, sanitat, agricultura…), la qual cosa no permet aprofitar les sinergies que es puguen establir entre estos àmbits. L’acadèmia pot contribuir a visibilitzar i posar en valor les pràctiques transversals que realitzen molts actors rurals (p.e. les que combinen educació i sanitat), així com enriquir des de diferents òptiques el marc per a la presa de decisions en les empreses. En segon lloc, la investigació ha de contribuir a un enfocament prospectiu, que permeta entendre els diferents escenaris de futur i anticipar les decisions dels actors.
5. S’assenyala també com l’activitat investigadora pot contribuir a generar espais de reflexió i establiment de relacions entre actors (J), així com a realitzar una avaluació de les pràctiques que els propis actors del medi rural no poden realitzar per falta de temps o recursos.
6. Els grups de treball més relacionats amb ús de tecnologies productives no semblen plantejar unes noves demandes d’investigació en relació a aquestes tecnologies. El suport tecnològic no sembla que siga una preocupació, i de vegades no es tracta tant de generar nous coneixements per al sector sinó de treballar més en la identificació d’aquells que ja existeixen i que poden ser traslladats/adaptats a la nostra realitat, o bé desenvolupar com a xicotetes eines TIC. En aquests tres sectors, les demandes a la investigació semblen més orientades a millorar el valor afegit dels productes, els preus que reben i la rendibilitat de l’activitat. Es reclamen estudis de mercat i altres que facen més transparent el sistema de preus al llarg de la cadena de valor, o la cerca de fórmules d’organització dels xicotets productors per a la concentració de l’oferta. Per contra, al llarg de la discussió en uns certs tallers s’aborden problemàtiques específiques de cada àmbit sense que s’aborde quin paper pot tindre la investigació en la seua resolució (p.e. el cas dels efectes ambientals de l’agricultura i ramaderia i la seua relació amb la normativa i les percepcions de la societat). En altres casos, les demandes a la investigació semblen ser més serveis que perfectament podrien proveir empreses especialitzades (eines Tics, assessorament empresarial). Se li plantegen a més algunes demandes que quedarien fora de l’àmbit d’activitat de les entitats d’investigació (crear una marca territorial).
7. La demanda d’investigació sobre models organitzatius o de governança diferents no es planteja només per a la reestructuració dels sectors productius, sinó també en relació a la prestació de serveis o de la pròpia administració en el medi rural. Així mateix, la millora dels mecanismes d’interacció i col·laboració podrien facilitar l’activitat dels joves emprenedors, donant peu a una oferta conjunta de béns i serveis rurals.
8. L’àmbit científic com a ‘pont’ o interface entre el medi rural i els sectors econòmics relacionats i l’administració/polítics. Els científics compten amb una atenció per part de l’administració autonòmica amb la qual no compten els interlocutors rurals (ni tan sols els ajuntaments), això els converteix en un aliat important per al medi rural a l’hora de traslladar la seua realitat i les seues demandes a les administracions autonòmica i central. És més, la col·laboració entre l’acadèmia i alguns actors rurals (p.e. xicotets ajuntaments) empodera a aquests últims per a posicionar-se davant les administracions de major nivell.
   En línia amb l’anterior, en els tallers apareixen demandes cap a l’àmbit acadèmic que tenen més a veure amb l’actuació d’altres Administracions, especialment l’autonòmica, i no tant amb l’activitat investigadora. Això pot estar reflectint precisament una aspiració al fet que l’acadèmia realitze aquesta llabor de traslladar a les citades administracions les necessitats/demandes dels actors del medi rural. En algun cas, això deriva en propostes que les universitats creen “Oficines de desenvolupament rural” per a cobrir les necessitats de suport on trobar les noves iniciatives empresarials.
9. Més enllà de l’àmbit d’investigació, en alguns grups es planteja la necessitat que la universitat tutoritze moltes més pràctiques d’alumnes/as en el medi rural i les activitats que es desenvolupen en ell.

Equip d'Investigació
Dionisio Ortiz Miranda (UPV)
Xavier Ginés Sánchez (UJI)
Vicent A. Querol Vicente (UJI)
David Gil Solsona (UV)
Artur Aparici Castillo
Eladio Arnalte Alegre