Dictamen  del CES sobre  l´avantprojecte de la Llei de L´Horta

La setmana passada es va donar a conèixer el Dictamen del CES (Comitè Econòmic i Social) sobre l’avantprojecte de Llei de l’Horta de València.

 En primer lloc caldria ressaltar que la participació del CES en el procés legislatiu obeeix a un tràmit més en el seu camí cap a la aprovació definitiva de la tan desitjada llei de l’Horta de València. No és tracta doncs d’un dictamen d’obligat compliment pel legislador, es a dir, no te caràcter vinculant, si no que és consultiu.

Per tant, on radica la importància del Dictamen del CES?. Per entendre-ho tenim que conèixer en primer lloc, la constitució del CES. En la seua composició estan presents les Organitzacions Professionals Agràries (en estos moments  la Unió de Llauradors fa de portaveu en representació del sector primari), els sindicats obrers, els empresaris, els consumidors i la pròpia Administració.

Es a dir está ampliament representada la societat valenciana, i es ahi on radica la seua importància i relevància.

Totes les organitzacions presents en el Comitè ja van presentar en la fase de participació de la tardor de 2016,  les seues corresponents al·legacions al projecte de la PATH i de la Llei de l’Horta després d’un intens treball. Estes al·legacions o suggeriments, com no podia ser d’altra manera, estaven elaborades des d´els diferents punts de vista dels col.lectius que les presentaven. Evidentment cadascun d´ells partien del seu posicionament sobre quin es el futur que volen per a l´Horta.

En el CES és consensúa un document que reflecteix un posicionament comú de tots els seus representants, al que faríen molt bé d’atendre i tindre en compte, els redactors finals  de la Llei de l’Horta de València.

Gran part de les consideracions que el CES fa en el seu Dictamen, van encaminades a demanar un major compromís pressupostari, entenem que en la llei ha de quedar millor arreplegat la part econòmica; amb quins mecanismes de finançament contará per dur endavant l’ambiciós i desitjat Pla d’Acció Territorial. I per això es demana al promotor de la llei que concretre al màxim este extrem  ja que si no és així,  des d´el CES s´enten que hi hauria moltes dificultats per a la seua real implementació podent quedar ala final  que al final  com una declaració d´intencions i finalment en paper mullat.

L’altre punt molt  conflictiu, debatut al si del CES, ha estat  la interpretació que s’ha volgut donar al concepte expropiatori de l´ús de la terra abandonada, que reflecteix l’avantprojecte de llei. S´ha de ser conscients que la protecció de l’Horta, requereix de mesures que realment la salvaguarden, procurant els màxims consensos  entre aquells que realment volen defensar la seua continuïtat, evitant posicionaments populistes que dificulten la seua aprovació definitiva.

Des de la representació del sector primari en el CES, s´esta totalment convençuts que  L’Horta sols es pot mantindre si es manté el llaurador, i així ho han fet constar. Es evident que hi ha una evident falta de rendibilitat de les explotacions i per això hi ha un abandonament de terres i una falta de relleu generacional. Per tal de posar, o al menys intentar-ho, un poc d’ordre, la Llei de l’Horta, el PATH i el Pla Agràri,  intenten articular tota una sèrie de mesures per fer rendibles les  explotacions, compensant igualment               l´aportació  mediambiental i  paisatgística que realitza el llaurador i ramader. Es per això que la Llei preveu que  els llauradors  reben unes compensacions econòmiques.

Però no es deuria caure en l’error d’agafar sols la part de la llei que  interessa als llauradors i ramaders, com es el cobrament d’ajudes,  i no acceptar la part que menys  agrade com pot ser el compromís  entre d´altres, de treballar la terra o deixar-la en arrendament forços evitant el seu abandó, perque en cas contrari s´estaría defraudant a la societat que aposte pel manteniment de l’Horta.

 Per a mes informacio: fgregori@launio.org